Aquest diumenge 28 son eleccions municipals a tots els municipis catalans i el vot catalanista i d’esquerres està disputat pels dos partits que abarquen aquest nínxol ideològic: la CUP i ERC. Però en aquests comicis els sondejos auguren que ERC cau en picat i la CUP no entra al consistori.
Repassem les 5 principals diferències de les dues candidatures:
- Els candidats: Ernest Maragall VS Ada Colau
- Els programes electorals: la imitació i l’original
- Aliances estratègiques: Generalitat en minoria VS el lideratge de Yolanda Díaz
- Els pactes electorals: només Colau podria evitar un pacte PSC-Junts
- Conclusió: és BComú el vot útil catalanista a Barcelona?
1. Els candidats: Ernest Maragall VS Ada Colau
Ernest Maragall (80 anys)
Germà de Pasqual Margall, ha dedicat tota la seva vida a la política institucional. Va començar a treballar l’Ajuntament de Barcelona el 1960 (en l’època de Porcioles) i després com a Regidor del PSC. El 2012 abandona el PSC i fitxa per ERC.
El 2019 guanya les eleccions de Barcelona per només 5.000 vots, però un acord d’investidura inesperat, el deixa fora de l’alcaldia.
Ada Colau (49 anys)
Activista pel dret a l’habitatge, el 2015 va guanyar a Xavier Trias, sent investida per una majoria àmplia de Comuns, ERC, CUP i PSC.
Porta 8 anys com alcaldessa (on ha viscut l’1O o l’atac de les Rambles) i ha aconseguit acords amb les forces progressistes de l’Ajuntament.
2. Els programes electorals: la imitació i l’original
Esquerra Republicana presenta un programa electoral molt similar al del 2019, però actualitzant-lo amb les tendències que han aparegut aquests darrers 4 anys: superilles, model urbà, contaminació i turisme. És un programa quasi bé “calcat” al de Barcelona en Comú, però amb la única diferència de que prometen fer-ho millor que el govern de Colau. No destaca cap proposta nova o diferenciadora amb els Comuns.
Barcelona en Comú presenta un programa que presumeix d’haver estat elaborat per més de 500 persones i 300 entitats. Les propostes més comentades son en matèria d’urbanisme, estenent la superilla per més barris, però també destaca la creació d’una òptica municipal, la gratuïtat del Bicing per a joves de 16-20 anys o el conegut com a Pla Amsterdam per frenar l’especulació.
3. Aliances estratègiques: Generalitat en minoria VS el lideratge de Yolanda Díaz
Esquerra Republicana ostenta el poder a la Generalitat de Catalunya, en una minoria que li requereix buscar pactes i fer càlculs aritmètics cada cop que cal aprovar quelcom. Normalment compta amb el suport dels Comuns i la CUP per als temes socials (com per exemple, els pressupostos) i amb Junts i CUP per als temes nacionals i simbòlics.
Barcelona en Comú, en canvi, ha estat més astuta a l’hora de buscar aliances. A l’Ajuntament ha aprovat tots els pressupostos i les principals polítiques amb ERC i PSC. Conformant, de facto, una mena de govern progressista estable amb ERC i PSC.
A l’Estat, Colau gaudeix de la millor relació que ha tingut mai Barcelona amb la Moncloa: no només formen part del govern amb Unides Podemos, sinó que l’afinitat amb Yolanda Díaz permetrà a Barcelona ser la primera ciutat en aplicar la regulació dels lloguers.
4. Els pactes electorals: només Colau podria evitar un pacte PSC-Junts
Esquerra Republicana se li pronostiquen uns resultats molt desastrosos respecte els del 2019: l’últim sondeig els dona una mínima de 6 regidors. ERC no serà decisiva en cap pacte electoral. De fet, l’únic pacte electoral on ERC pot tenir-hi un paper és un un govern de Comuns, però això només seria possible si la formació de Colau treu més vots que qualsevol altre partit.
Barcelona en Comú ha basat part de la seva campanya en demanar el vot per a Colau, per tal de poder conformar un govern progressista que encabeixi tant PSC com ERC. És la combinació amb més possibilitats (si no l’única), però només és possible si guanyen les eleccions.
5. Conclusió: és BComú el vot útil catalanista a Barcelona?
Què voto a Barcelona, si soc catalanista? Aquesta és una pregunta recurrent entre moltes persones que estan indecises entre votar ERC o Comuns aquest diumenge: «Sóc indepentista i votaré Colau: no vull el PSC i Collboni alcalde».
Sondejos en mà: si Trias o Collboni treuen més vots que Colau, automàticament PSC i Junts intentaran pactar per formar govern. Trias ha estès la mà clarament al PSC i Collboni ja ha dit que no tanca la porta a pactar amb Xavier Trias, encara que Junts “no sigui una força progressista”.
Es podria dir, per tant, que davant l’amenaça d’un PSC a l Govern de l’Ajuntament, o de retornar a una sociovergència, el vot útil catalanista a la ciutat de Barcelona, enguany és el dels Comuns. Una situació insòlita, però comprensible donat el canvi de cicle i l’esgotament del procés.
