La guerra de Putin contra Ucraïna desencadenada el 24 de febrer passat ha provocat una crisi humanitària terrible al país envaït i aguditzat els problemes econòmics i socials en altres països dependents de les exportacions dels Estats en conflicte. A Espanya la guerra ha generat una onada de malestar social que ha posat al descobert la fragilitat de determinats col·lectius socials que ja es trobaven en una situació molt precària abans del conflicte bèl·lic. La guerra ha accentuat l’augment dels preus de l’energia, els fertilitzants i els productes alimentaris bàsics com els derivats de cereals i oleaginoses.
El conflicte armat ha perjudicat especialment les famílies que encara no s’havien recuperat de la crisi de la Gran Recessió que va esclatar després de la desfeta financera del 2008 i de la pandèmia de la Covid -19 el 2020. L’Enquesta de Condicions de Vida última, corresponent al 2020, reflecteix que a Espanya la població en risc de pobresa o exclusió social representava el 26,4%. A Europa només hi ha sis països amb una situació social pitjor, que oscil·len entre Bulgària (32,8%) i Itàlia (27,3%), segons el darrer informe de l’European Anti Poverty Network (EAPN).
L’efecte immediat de la forta embranzida de la inflació ha estat un empobriment general de la població que ha tingut conseqüències molt greus en les activitats econòmiques més directament dependents dels carburants. Es tracta dels transportistes autònoms, els agricultors i els pescadors. Cal tenir en compte que mentre la inflació general va escalar fins al 7,6% el febrer passat, per als productes energètics a l’alça ha superat el 44% de mitjana, amb pujades més intenses en determinats productes. Transportistes autònoms i agricultors s’han vist ràpidament en una situació ruïnosa emprant una expressió ben il·lustrativa del seu deteriorament, “estem treballant a pèrdues”, cosa que els abocava a l’abandonament de les seves activitats. Significava que posar en marxa el seu camió o cultivar els camps o mantenir les explotacions ramaderes resultava inviable econòmicament.
L’esclat de protestes protagonitzades pels col·lectius més perjudicats amb mobilitzacions massives i aturades que han durat més de deu dies han posat en relleu els problemes estructurals de fons de la nostra economia. Determinats segments com els transportistes autònoms, els agricultors i els pescadors són víctimes d’estructures comercials i de distribució monopolistes que han reduït els marges de rendibilitat dels sectors subcontractats. Les seves condicions contractuals han estat reiteradament espremudes fins al límit humanament possible. Amb aquesta estructura organitzativa prèvia ja insostenible, el tret dels preus ha estat el cop final. Els preus que, per exemple, perceben els camioners espanyols són la meitat que els dels seus companys francesos pel mateix servei.
L’empobriment general dels treballadors a conseqüència de l’augment dels preus també ha estat més intens a Espanya que a la mitjana dels països europeus. El 2021, els treballadors espanyols van veure reduït un 2,3 % del seu poder adquisitiu, davant una pèrdua del 0,8%, registrada al conjunt de la zona euro, segons dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística (INE ).
El més inquietant és que el 2022 els assalariats tornaran a empobrir-se perquè els salaris pactats en convenis han suposat alces del 2,3% per a un exercici en què la inflació segueix desbocada amb taxes que doblen els augments salarials.
El Govern de coalició, encapçalat per Pedro Sánchez, ha respost amb un pla de xoc fins al 30 de juny que ve amb un paquet de mesures que suposen uns 16.000 milions d’euros, dels quals 6.000 milions són ajudes directes i rebaixes d’impostos i 10.000 milions d’euros en crèdits ICO per esmorteir l’impacte de la crisi sobre les famílies i les empreses. Entre les mesures concretes s’hi inclou una bonificació de 20 cèntims per cada litre de combustible. El sector del transport rebrà ajuts per un total de 1.000 milions d’euros després d’un acord amb el sector.
Paral·lelament, el Govern reforça la xarxa de protecció social per a les famílies més vulnerables. Així, s’augmentarà un 15% la quantia de l’Ingrés Mínim Vital, que actualment oscil·la entre els 461 i 1.100 euros mensuals, en funció del tipus de famílies. Alhora, s’ha ampliat el nombre de beneficiaris del bo social elèctric en 600.000 famílies, de manera que el total de beneficiaris arribarà als dos milions de llars. També es limita a un 2% les pujades de les revisions dels lloguers durant els propers tres mesos.
Les mesures adoptades pel Govern són sens dubte necessàries i positives però no resolen els problemes estructurals derivats de l’organització econòmica existent a la UE i Espanya que requereix una transformació profunda. El canvi més important és substituir una economia basada en la competència per una organització centrada en la cooperació. Qualsevol solució exigirà un canvi profund a la UE, seguint la línia iniciada el 2020 amb l’aprovació del pla de recuperació conegut com a Next Generation, dotat amb 750.000 milions d’euros, mitjançant endeutament comú. La guerra podria trastocar els calendaris d’ aplicació del pla de recuperació europeu en haver de destinar importants recursos a la reconstrucció d’ Ucraïna. Els danys i les pèrdues generats per la invasió russa ja superen els 515.000 milions d’euros, segons les autoritats de Kíev. A la Unió es baralla la creació d’un altre fons, finançat amb endeutament comú dels països europeus, semblant al Next Generation. La pandèmia i la guerra han forçat un enfortiment de la Unió. Les ajudes als refugiats, propers als quatre milions, exigiran també importants transferències als països que estan suportant una major afluència de persones. A diferència de crisis anteriors, aquesta vegada la Unió ha començat a respondre posant els drets i els interessos dels ciutadans per sobre d’altres consideracions. Seguir el camí iniciat al 2020 és l’únic que pot garantir la solidaritat i el el reequilibri dels països europeus sobre la base de societats més cooperatives, democràtiques i igualitàries.