Malauradament, cada cop són més habituals les concentracions de grups de persones davant de les clíniques d’interrupció voluntària de l’embaràs del nostre país, que assetgen i violenten tant a dones que decideixen avortar com al personal mèdic que hi treballa. Però, què tenen a veure aquests greus atacs contra el dret a l’avortament amb el grup “Ordo Iuris”, que ha aconseguit la prohibició quasi total del dret de l’avortament i la implementació de les “zones alliberades de persones LGTBIQ” a Polònia, o amb el nomenament de la jutgessa antiavortista Amy Coney Barret al Tribunal Suprem dels Estats Units, o amb la campanya anti-gènere: “Amb els meus fills no t’hi posis”, clau perquè per Bolsonaro arribés al poder al Brasil?
Tot i que, aquestes pràctiques d’assetjament a les clíniques que practiquen avortaments, semblen aïllades i dutes a terme per grups de fanàtics religiosos, corresponen a tot un conjunt d’accions que conformen una estratègia de caràcter transnacional; es tracta d’un entramat internacional organitzat que dissenya les seves accions de manera col·lectiva i que rep importants quantitats de diners i que – després de definir unes accions determinades a l’àmbit internacional a espais com el Congrés Mundial de Famílies – les implementen a cada territori o país del món. Tot plegat, conformat per una multitud d’actors (parlamentaris, ministres, caps d’estat, grups fonamentalistes, multinacionals, jutges i partits feixistes i d’extrema dreta, amb el suport d’algunes de les esglésies principals, com la catòlica o l’evangèlica) al voltant d’un objectiu comú: l’atac als Drets Sexuals i Reproductius de les dones i als drets de les persones LGTBIQ. Per a alguns d’aquests actors aquests objectius formen part del seu ADN, però per altres es tracta només d’un mitjà per arribar al poder per tal d’imposar una agenda política i econòmica neoliberal.
A aquesta conclusió s’arriba al dossier sobre “L’ofensiva fonamentalista internacional contra el dret a l’avortament”, editat per l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, un espai impulsat des de L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius amb l’objectiu d’oferir un lloc de denúncia sobre la vulneració dels Drets Sexuals i Reproductius per tota la població del territori català. L’Observatori recull i estudia els casos rebuts i analitza les dades per tal de fer públics informes sobre la vulneració dels DSiR, que ajudin a incidir i transformar les polítiques públiques i els serveis destinats a garantir-los.
El darrer informe corresponent al 2021 destaca les denúncies vinculades a l’assetjament a usuàries i professionals a les clíniques d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs. L’informe se centra en aquest assetjament i conclou que no són fets aïllats, sinó “accions concretes que formen part d’una estratègia i que estan dissenyades en l’espai internacional per un conglomerat de diferents actors”.
Així, en el Dossier complementari a l’informe, s’explica “aquest fenomen basat en la sinergia perfecta i oportunista entre els grups fonamentalistes”, que tenen com a objectiu principal l’atac als Drets Sexuals i Reproductius, i els nous partits feixistes i d’extrema dreta, alhora que es destaca un element diferenciador amb altres fases reaccionàries anteriors. Concretament, a l’informe s’esbrinen els vincles del projecte Ambulancia vida, una campanya antiavortista impulsada per Derecho a Vivir, que pertany al grup fonamentalista espanyol HazteOir, fundat per Ignacio Arsuaga. Arsuaga és alhora el fundador del grup fonamentalista internacional CitizenGO– amb més de 14 milions de membres, des de grups ultracatòlics a partits d’ultradreta i feixistes – i que té importants vincles amb el partit d’extrema dreta VOX. Arsuaga també forma part de les juntes directives de grans grups fonamentalistes que operen internacional com són Family Watch International o Political Network for Values, que és la branca internacional de Valores y Sociedad, fundada per l’exministre del Partit Popular Jaime Mayor Oreja, qui també va impulsar la plataforma d’europarlamentaris One of Us, amb l’objectiu d’eliminar els Drets Sexuals i Reproductius.
Com destaca Almudena Rodríguez, responsable d’incidència política i internacional de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius i coautora de l’informe, “l’atac a l’avortament va més enllà d’una reacció a l’auge del feminisme, sinó que té a veure amb la imposició d’un model econòmic neoliberal que necessita exercir violències contra bona part de la població, un model depredador que ens empobreix a tots i totes i que ataca frontalment a les democràcies arreu”; “és cabdal compartir la informació sobre aquest entramat transnacional que a més utilitza l’espai virtual i les xarxes socials com a un element clau per créixer i captar audiència”.
Així, els mecanismes per imposar una agenda ultraconservadora, articulats al voltant de la retòrica de la por i de la utilització del concepte “ideologia de gènere”, s’han implementat primer a Amèrica Llatina, on l’exemple més paradigmàtic és el discurs d’investidura de Bolsonaro al Brasil, on es compromet a lluitar contra la ideologia de gènere. A continuació, les mateixes estratègies i eslògans es repeteixen a Europa i els Estats Units amb resultats com la quasi total prohibició de l’avortament a Polònia, l’eliminació a les escoles públiques d’Hongria dels ensenyaments relacionats amb la diversitat de gènere, la retirada de Turquia del Conveni d’Istanbul contra les violències masclistes, la criminalització de les persones LGTBIQ a Rússia, la celebració a Croàcia d’un referèndum contra el matrimoni entre persones del mateix sexe o l’aprovació de les lleis del batec de cor a diferents indrets dels Estats Units per a acabar amb el dret a l’avortament. Però no cal anar gaire lluny, tenim casos ben propers com a Madrid, amb la declaració de municipis per la vida amb l’objectiu de prohibir l’avortament o els recents i greus atacs als drets de les persones LGTBIQ, o a Andalusia amb l’eliminació de fons públics per a les associacions feministes i de drets de les dones.
Aquests discursos d’odi contra l’anomenada “ideologia de gènere” i els atacs contra els Drets Sexuals i reproductius ens han d’interpel·lar a tothom; no es poden aïllar dels discursos d’odi racistes, o dels de la criminalització de la pobresa, per exemple; també posen de manifest el valor del treball que duen a terme les defensores dels DSiR arreu, que estan a la primera línia dels atacs d’aquestes ofensives fonamentalistes, i que continuen donant la cara pels drets de les dones i de la població LGTBIQ en unes circumstàncies cada cop més difícils i amb un quasi inexistent suport per part dels organismes de cooperació internacional.
També es fa palès que el que passa a l’altre costat del món té a veure amb el que passa a escala local i viceversa; la globalització dels discursos d’odi està tenint conseqüències en el retrocés dels drets de totes a tots els continents. El lema “Si ens toquen a una, ens toquen a totes” és més vigent que mai; davant dels entramats que busquen apuntalar un sistema neoliberal depredador i una societat ultraconservadora on els drets són només per una minoria, cal establir xarxes d’aliances pels drets i la democràcia, partint de les xarxes de ciutats i pobles i organitzacions municipalistes, dels partits progressistes, les organitzacions feministes i de defensa dels drets humans, així com de la societat civil organitzada entrellaçant l’acció a escala local, nacional, europeu i internacional. I sobretot, hem d’incorporar la defensa dels Drets Sexuals i Reproductius a la lluita per la justícia social i, de manera urgent, a les estratègies polítiques contra l’extrema dreta global, ja que es troben al rovell de l’ou de l’ofensiva fonamentalista internacional contra la democràcia.
En aquest sentit, amb aquesta columna, encetem un espai de debat quinzenal que amb el títol Una finestra al món, vol analitzar la realitat global des d’una perspectiva local i de transformació municipalista.
Foto: Elvert Barnes