No estem sols. Saber què li passa a la gent d’altres cultures en altres països i altres continents és per a nosaltres important, i aquest és el propòsit d’aquesta secció: mantenir-nos informats sobre alló que passa fora de casa analitzant els fets amb valors propis. El món que envolta el nostre “petit” univers és ple d’éssers que, com nosaltres, s’enfronten al repte quotidià de sobreviure. A escales diferents, amb més o menys duresa segons el racó del planeta on mirem, sempre els més privilegiats disposen de recursos i avantatges que els desafavorits no tenen, que potser mai tindran si no encerten en les accions que adoptin per aconseguir un futur millor. La desigualtat impera en aquest món on milions de persones pateixen i moren víctimes de la violència dels altres. Per això necessitem saber, no només per curiositat intel·lectual, sinó per aprendre dels errors aliens i dissenyar un futur millor i més solidari per a tothom. En definitiva, per moltes diferències que hi hagi entre ells i nosaltres el món és cada dia més global i les nostres destinacions i les seves estan entrellaçades. La història avança en aquesta direcció.
Qui hauria pensat fa uns anys que el Partit Socialista Xilè acabaria sent frontissa a les eleccions presidencials del 2021? I que el poderós Partit Demòcrata Cristià jugaria un paper similar? Falten pocs dies perquè Xile esculli en segona volta electoral el cap de la República entre l’ultraconservador José Antonio Kast i el progressista Gabriel Boric.
Aquesta cita, prevista per al 19 de desembre, està molt polaritzada i plena d’incògnites. Els dos candidats intenten instal·lar-se al Palau de la Moneda després d’haver triturat el model polític que es va imposar a les urnes des del final de la dictadura d’Augusot Pinochet el 1990. Els partits tradicionals de la Concertació per la Democràcia (democristians i socialistes) , protagonistes des de la caiguda del dictador fins al 2014, han estat superats de llarg en aquesta primera volta, i també l’entorn polític de l’actual president, el milionari Sebastián Piñera, que no acaba d’aclarir si ara es decantarà per Kast, fent-li així el favor que l’actual aspirant conservador el va fer a ell a les presidencials del 2017. El més lògic és que així sigui, es faci públic o no algun tipus d’acord.
Simplificant molt, podríem dir que Kast és equivalent a Santiago Abascal i Boric, al Pablo Iglesias del 15-M. El primer defensa el llegat de Pinochet, es declara admirador de Ronald Reagan i Margaret Thatcher i segueix els postulats de Donald Trump i Jair Bolsonaro, encara que en aquests moments en públic eviti lloar-los. Boric, de 35 anys, es mou en un entorn similar al d’Unidas Podemos i sens dubte es mira al seu exemple. Reclama una intervenció més gran de l’Estat en assumptes socials, en concret esmenar les grans carències en pensions, sanitat pública i educació, els tres temes en què la Concertació va fracassar, que van desfermar les protestes populars de finals de 2019 i van deixar una trentena de morts sobre l’asfalt.
Aquells aldarulls van aconseguir imposar a Piñera el compromís de redactar una nova Constitució que substitueix la de Pinochet. L’assemblea constituent elegida per aquesta finalitat ja està treballant, encara que la seva entrada en vigor està previst que sigui diversos mesos després de l’elecció de president i la renovació de les dues càmeres, que també es triaran aquest 21 de desembre.
Els suports que cadascun dels candidats rebran han estat fixats per endavant. Boric rebrà el gruix de vots de l’esquerra i del centre democristià, Kast el de la dreta pura i dura. L’avantatge de la segona volta és que, excepte que hi hagi odis aferrissats, hi ha menys lloc per a la dispersió del sufragi. Però sabem molt bé que moltes vegades les enquestes no reflecteixen la veritable intenció dels votants. En pocs dies tornarem sobre aquest candent tema que pot tenir repercussions inesperades.
Xile és el primer país del món que va intentar dur a terme una revolució socialista per la via democràtica, amb suport del Partit Comunista Xilè (que segueix a la més estricta ortodòxia). Aquesta via va descarrilar pel cop que van donar els militars amb ajuda dels Estats Units l’11 de setembre de 1973. A l’ànima del PSCh viuen superposades les dues ànimes: la de Salvador Allende, artífex de la reforma agrària, i la de Ricardo Lagos, que va gestionar gairebé sense reformes l’herència neoliberal de la dictadura. Si alguns votants de la Democràcia Cristiana i els socialistes compleixen els compromisos d’abast social que en teoria han assumit en els últims temps, Boric pot guanyar, però ja ho veurem. Encara que no hi ha dades fiables, alguns ciutadans temen un anticop per part de Kast, que seguint els ensenyaments de Trump parla insistentment que hi haurà “pucherazo” en contra.
Foto: Biblioteca del Congreso Nacional de Chile